0.0/ glitch

Installation: video and document of genetic test of maternity between me and my daughter.

Galeria Nogueras Blanchard (Barcelona), exposició ALIENTO, 2021.

(CAST)

«Otro de los elementos de BetaBlastoCuir es un documento del resultado de una prueba de ADN solicitada por la artista en el que se dictamina que “su probabilidad de maternidad” respecto a su hije es de 0%. Este veredicto es producto de una performance privada que conduce los parámetros puramente genéticos a un glitch, si entendemos glitch como la expresión de lo que el sistema no puede soportar; aquello de lo que es incapaz de rendir cuentas; lo que se le escapa y lo que, por lo tanto, lo pone en peligro y de lo que se protege.

La artista persigue el glitch en el sentido que le da Legacy Russel cuando dice que el glitch es expresión de no-conformidad con los escenarios previstos. El glitch es también una ocasión de reparo, de corregir al señalarlas, las limitaciones de los sistemas que nos ordenan.

Por último, el conjunto comprende un vídeo en que una lengua produce dos gestos que se conocen como habilidades genéticas que escapan al aprendizaje. Las imágenes muestran una boca entorpecida, una boca que no va a poder vocalizar o que trata obstinadamente de hablar pese a tener la lengua torcida; pese a no disponer de las palabras necesarias o a tener que torsionar las existentes.»

Texto de Anna Manubens, comisaria de ALIENTO, Galeria NoguerasBlanchard,  2021, Barcelona. +seguir leyendo


(CAT)

«Un altre dels elements de BetaBlastoCuir és un document del resultat d’una prova d’ADN sol·licitada per l’artista en el qual es dictamina que “la seva probabilitat de maternitat” respecte a la seva fille és de 0%. Aquest veredicte és producte d’una performance privada que condueix els paràmetres purament genètics a un glitch, si entenem glitch com l’expressió del que el sistema no pot suportar; allò de què és incapaç de rendir comptes; el què se li escapa i el què, per tant, el posa en perill i del què es protegeix.

L’artista persegueix el glitch en el sentit que li dóna Legacy Russel quan diu que el glitch és expressió de no-conformitat amb els escenaris previstos. El glitch és també una ocasió d’objecció, de corregir en assenyalar les limitacions dels sistemes que ens ordenen.

Finalment, el conjunt comprèn un vídeo en què una llengua produeix dos gestos que es coneixen com a habilitats genètiques que escapen a l’aprenentatge. Les imatges mostren una boca entorpida, una boca que no podrà vocalitzar o que tracta obstinadament de parlar malgrat tenir la llengua torta; malgrat no disposar de les paraules necessàries o a tenir que torsionar les existents.» 

Text d’Anna Manubens, comissària ALIENTO, Galeria NoguerasBlanchard,  2021, Barcelona. +seguir llegint

(ENG)

«Another of the elements in BetaBlastoQueer is a document of the result of a DNA test requested by the artist that states that “her probability of maternity” with respect to her daughter is 0%. This verdict is the product of a kind of private performance that leads purely genetic parameters to glitch, if we understand glitch as the expression of what the system cannot support; that which it cannot account for; that which eludes the systam and therefore, endangers it and from which it seeks to protect itself.

The artist pushes a glitch in the sense given to the term by Legacy Russell when she argues that the glitch is an expression of non-conformity with anticipated scenarios and the opportunity to repair by pointing at them, the limitations of the systems that command us.

Finally, the set of works comprises a video showing a tongue making two gestures known as genetic abilities that thus fall outside of learning. The images show an obstructed mouth, a mouth that will be unable to vocalize or that is stubbornly trying to speak despite its crooked tongue; despite not having the necessary words or having to twist around existing ones.»

Text from Anna Manubens, curator of  ALIENTO, Galeria NoguerasBlanchard,  2021, Barcelona. +read more